L’objectiu principal de l’article es centra en la manipulació intuïtiva del so.

L’evolució de la síntesi ha sigut més lenta del que s’esperava, ja que es pretenia que en poc temps l’ordinador pogués generar qualsevol so imaginable.

Per assolir aquest objectiu es presenten dos problemes: el primer té a veure amb la quantitat de processament de les màquines, actualment superada; i el segon amb la necessitat d’un llenguatge potent, que creï sons interessants i fàcils de controlar, encara no superat. No podem competir amb la complexitat sonora i expressiva dels instruments acústics.

Planteja els avantatges i desavantatges del software i el hardware, encara que jo crec que són opinions desfasades actualment.

Classifica les tècniques de síntesi en 3:

· Additiva.

· Sostracció.

· No-lineal.

I proposa un altra taxonomia, de Julius Smith, més amplia:

· Processament d’enregistraments.

· Models espectrals.

· Models físics.

· Algoritmes abstractes.

Defineix els objectius de la síntesi:

· Crear qualsevol so imaginable.

· Manipulació total.

Destaca el fet de que és difícil crear sons que no tinguin referent en el món real, i fa un resum de les característiques que haurien de tenir d’aquestos: han de ser de qualitat, flexibles, amb una tècnica de síntesi que permeti crear molta varietat, i amb un temps de càlcul factible.

Les noves respostes a aquestes demandes les trobem en:

Els models físics generen so a partir de la recreació del comportament dels elements que composen un instrument musical. Els instruments consten d’excitadors (elements encarregats de la vibració) i ressonadors (on les vibracions tenen lloc). Per controlar aquests instruments mecànicament, tan sols caldria un instrument de les mateixes característiques que el imitat.

Els models espectrals ens permeten obtenir noves realitats perceptuals, i es basen en les característiques sonores que l’oient percep. Per sort tenim tècniques per analitzar i obtenir els corresponents paràmetres perceptuals. Un cop descompostos en sinusoïdals i soroll podem tornar a sintetitzar el so, modificant els paràmetres que ens interessi.

La síntesis de models espectrals es basa en una combinació de síntesi additiva per la part sinusoïdal i la de sostracció per la part del soroll.

Conclusió personal.

Comparteixo la idea general de que la síntesi encara està en els seus inicis.

Assegurar que els sons sintètics són tots iguals i poc complexos, actualment crec que és poc adequat, ja que la gran majoria de sintetitzadors actuals estan molt avançats i tenen uns resultats sorprenents, tot i que la majoria combinen diferents tipus de síntesi i sampleig.

Difícilment hi haurà una sola tècnica de síntesi tant potent que permeti fer-ho tot. El futur segurament passa per desenvolupar una mica és les tècniques ja existents més alguna de “nova”, i crear un sistema que les combini totes de manera intel·ligent i eficient.

El control dels sons, necessàriament no pot ser més complex que el maneig de qualsevol instrument acústic, amb el qual ja ens passem mitja vida per dominar-lo. Segurament el millor serà evitar aparells físics i basar-se en sistemes que analitzin moviments, com els del reactable, moviments del cos,... ; en resum buscant la naturalitat i immediatesa. Seria un endarreriment no intentar superar “l’artesania d’anys” d’estudi que comporta tocar un instrument.

La música del futur anirà dictaminant les necessitats sonores i de control... o potser serà al revés?