Història de la música electrònica I
En propers articles us aniré fent un repàs per la història de la música electrònica. Aquí us en deixo la primera entrega.
Introducció
La nostra historia podria començar l’any 1.000 després de Crist, però la música electrònica encara estava molt “verda” llavors, i segurament, era per la falta d’instruments electrònics, seqüenciadors i amplificadors, encara que la raó principal, la podríem trobar en que ningú s’havia preocupat d’inventar l’electricitat.
Per això, els primers vuit segles i mig de la nostra historia, són un miserable catàleg de generacions perdudes de potencials “Schaeffer’s”, “Boulez’s”, “Messiaen’s”, “Varèse’s”, etc... i tot per no disposar d’un decent sintetitzador a pedals o d’un PC arrossegat per cavalls.
Per tant, anirem de pressa fins a finals del segle XIX, una època de ciència i invencions sense igual a la historia. Els trens creuaven els continents, els enormes dirigibles poblaven els cels, els vaixells de vapor navegaven l’oceà i el món ja se n’havia adonat de lo bona que podria ser l’electricitat. Tan sols faltava esperar una mica fins a poder escoltar els primers 'pips'...
Musical Telegraph
El primer instrument electrònic, com a tal, va ser el Musical Telegraph, dissenyat a principis de la dècada de 1870 per Elisha Gray. Aquest personatge, un home inquiet i amb una visió preclara de1 futur tecnològic, va estar a punt de ser l’inventor del telèfon. En realitat, Gray va voler patentar idees semblants a les que va fer famós a Alexander Bell però, per desgràcia, Alexander va ser una mica més matiner i va registrar els seus plans ¡una hora abans i el mateix dia que la seva competència! El destí li havia jugat una mala passada.
Amb la seva gran ambició frustrada, Gray es va dedicar a d’altres idees que l’havien mantingut distret, entre les que es comptaven innumerables experiments relacionats amb una banyera plena d’aigua i un violí sense cordes; tot i això, amb el temps va acabar per idear, dissenyar i produir el primer instrument elèctric basat en un oscil·lador1. El mecanisme consistia en un senzill teclat com el d’un piano, des del que es disparaven els oscil·ladors. Avui en dia aquest concepte és la base de tots els sintetitzadors. Per desgràcia, les complicacions en la creació d’un sol oscil·lador que pogués generar diferents notes (control variable del to), van dissuadir al nostre amic Elisha, que tan sols va ser capaç d’afinar cada oscil·lador en un to fix. Llàstima…
Problemes de polifonia
El resultat final va ser que, com molts dels primitius instruments electrònics, el Musical Telegraph es va construir mitjançant l’ús d’un oscil·lador independent per a cada nota del seu teclat d’una mica més de dos octaves. En aparença, existia una solució senzilla per al problema de la polifonia, que consistia en assignar oscil·ladors individuals a cada nota. El resultat, però, no va ser ni molt menys l’esperat. Tot i que en teoria ens oferia un so més ric, aquesta opció implicava que els instruments estiguessin limitats a un petit teclat per a reduir la seva grandària i cost.
Encara que el Musical Telegraph no hagués aconseguit immortalitzar el nom de Gray, va esser un instrument d’importància fonamental per a la història de la música electrònica. Tots els elements clàssics del disseny del sintetitzador (tecles, oscil·ladors i una complerta carcassa de fusta) quedaren establerts quasi 100 anys abans de l’era del sintetitzador. Gray es va emportar de gira el seu Musical Telegraph per els EE.UU. durant 1876 i 1877, fet que provocà la concurrència de grans multituds allà per on anava. Sols hi va haver una cosa que li va impedir llençar un àlbum, i arrasar en les llistes de ventes: encara no s’havia inventat un suport decent d’enregistrament.
1 Oscil·lador: en electrònica, és un circuit capaç de convertir l’electricitat en una corrent que varia de forma contínua. Aquestes oscil·lacions, poden ser sinodals, quadrades, triangulars, etc...
Bé, fins aquí el primer tast. En la propera entrega coneixerem a Edison i el seu fonògraf, i un instrument gegantí, anomenat Telharmonium.
Fins la propera!
